TRIEM COMBATRE LES DESIGUALTATS #ITUQUÈTRIES

La crisi sanitària causada per la COVID-19 ha provocat una gran crisi social que està precaritzant les classes socials més empobrides i vulnerables; migrants sense papers que subsistien de l’economia submergida, dones que han estat treballant de manera precària en sectors laborals decretats de primera necessitat durant l’estat d’alarma, joves i perfils de baixa qualificació.

A escala global l’OIT calcula que es perdran 305 milions de llocs de treball en comparació amb el tancament de 2019 deixant nombroses llars sense ingressos i en situació de pobresa.

ÀMBIT EDUCATIU

La pandèmia ha generat un augment de les desigualtats socials i no tots els i les alumnes han estat en disposició d’estudiar o de fer-ho en condicions, sigui per qüestions logístiques o emocionals.

Bretxa digital

Segons dades del Departament d’Educació, prop de 55.000 alumnes han tingut problemes per seguir les classes a distància, ja que no disposaven de connexió a internet o ordinador per seguir les classes.

La manca de coneixements TIC, no tenir dispositius tecnològics ni connexió per poder seguir els estudis online i/o no tenir un espai adequat per poder estudiar, ha provocat una gran bretxa digital i educativa.

Aprenentatge a distància

El tancament escolar ha tingut conseqüències negatives sobre l’aprenentatge i els hàbits d’estudi de bona part de l’alumnat i ha augmentat les desigualtats educatives.

L’ensenyament online ha donat una responsabilitat i autonomia molt més gran a l’alumnat, però el que per a alguns i algunes ha estat una oportunitat d’aprenentatge i d’enriquiment d’habilitats, per a d’altres ha estat un procés de frustració, desmotivació i desconnexió progressiva.

Observem en la infància un salt enrere en aprenentatges bàsics com lectoescriptura o matemàtiques i pèrdues de rutines acadèmiques bàsiques (concentració, interpretació i atenció).

Entre el jovent, la formació a distància també  ha provocat casos de desaprenentatge (retrocés dels coneixements i habilitats),  empitjorament de qualificacions, i fins i tot, abandonament dels estudis, fets que acabaran influint en el futur del jove, la seva ocupabilitat, trajectòria laboral i posició social.

Cal recordar que l’acompanyament familiar durant el confinament ha tingut més pes que mai en el procés d’aprenentatge d’infants i joves i ha estat un dels factors determinants  per a l’èxit educatiu d’aquests. Però totes les famílies han tingut la capacitat i els recursos necessaris per donar suport escolar als seus fills i filles.

S’han trobat amb dificultats en l’acompanyament dels estudis durant el confinament, les tensions en les relacions intrafamiliars s’han agreujat, i alguns referents han expressat frustració per no saber què fer o com posar límits.

Donem pas a l’Alejandra, coordinadora de l’Escola de Segona Oportunitat, qui ens ho explica al següent vídeo:

Sense accés a formació

En un context de crisi i caiguda d’ingressos, estudiar és una aposta que només determinades famílies es poden permetre. Molts joves han de deixar la seva formació per posar-se a treballar i ajudar en l’economia familiar.

La situació econòmica general de gran part de la gent jove ha posat de manifest la preocupació vers el seu futur laboral, i per altra banda, la necessitat de cercar col·laboradors que facilitin becar els estudis de la població jove per tal que puguin continuar amb el seu projecte de futur.

ÀMBIT DE LA SALUT I L’ESTABILITAT EMOCIONAL

Treballar en situació precària, viure en pisos petits o en barris amb alta densitat de població han estat factors clars de risc de contagi que han afectat la salut física de moltes persones. El confinament, a més a més, ha desencadenat hàbits alimentaris inadequats, sedentarisme i addicions que han afectat de nou la salut de les famílies.

En l’àmbit de la salut mental, l’aïllament social, l’augment de les tensions intrafamiliars, l’estrès, la por al contagi, la preocupació pel futur, la incertesa i/o les dificultats econòmiques sobrevingudes han provocat sovint l’aparició o agreujament de trastorns de salut mental com ansietat o depressió que cal abordar urgentment amb suport psicològic i acompanyament emocional.

ÀMBIT LABORAL I ECONÒMIC

La crisi econòmica vinculada a la pandèmia ha agreujat més que mai la bretxa de les desigualtats socials i està tenint un impacte greu sobre la situació laboral de la gent jove, col·lectiu que tindrà més dificultats per superar la crisi.

Segons l’informe elaborat per l’Observatori Català de la Joventut i l’EPA durant el segon trimestre del 2020, a Catalunya hi ha 158.600 joves a l’atur (entre 18-30 anys) i en xifres absolutes, respecte a l’any anterior, s’han perdut 80.900 llocs de treball ocupats per joves, el 39,7% de la pèrdua de llocs de treball.

Necessitats bàsiques no satisfetes

Milers de llars estan vivint ara amb menys recursos i ingressos que abans. Famílies que estaven en situació límit a nivell econòmic abans de la pandèmia, passen a tenir una situació insostenible i creix la preocupació vers com es cobriran les necessitats bàsiques i com es pagaran les despeses familiars d’alimentació, higiene, protecció i habitatge.E

És el cas de l’Elisabeth, mare nascuda a Bolívia amb tres fills a càrrec, que va patir la COVID-19 i es va quedar sense feina quan van decretar l’estat d’alarma.

Increment de persones en situació de precarietat laboral i ERTO.

A nivell laboral l’augment de la precarietat en aquest àmbit genera vulnerabilitat econòmica familiar: persones que s’han quedat sense feina, contractes d’obra i servei que s’han vist rescindits, persones que encara no han cobrat l’atur o les seves prestacions vinculades a un ERTO o la renda mínima vital i/o persones que treballaven en situació precària, amb un únic ingrés per sustentar tota la família a través de feines esporàdiques i/o sense contracte.

L’ONU calcula que un de cada sis joves d’entre 18 i 25 anys ha perdut la feina arran de la crisi del coronavirus. La nostra prioritat passa a ser ara cobrir les seves necessitats bàsiques i després garantir la feina.

Vulneració dels drets laborals

Ara més que mai és necessari detectar les necessitats d’assessorament legal per part d’algunes famílies treballadores davant situacions de vulneració de drets laborals.

Acumulació de deutes i risc de desnonament

La pandèmia ha posat de manifest la importància de l’habitatge com a factor clau d’una vida digne. Moltes famílies tenen dificultats o  ja no disposen de fons per pagar el pis on viuen a causa d’una manca d’ingressos prolongada, i es troben en situació d’impagament de factures i endeutaments.

Segons l’Informe 2020 de la Fundació FOESSA, el 49,2% de les llars que viuen en situació precària ja no poden pagar el lloguer o la hipoteca i només una de cada quatre llars pot sobreviure gràcies al sou laboral.

Conciliació laboral-familiar

Durant el confinament, les dificultats de la convivència i la conciliació de la vida laboral i familiar, han provocat casos d’incompatibilitat de la feina amb la cura d’infants i adolescents. Les famílies han patit una càrrega domèstica i familiar molt gran, fet que ha dificultat el teletreball, la reincorporació al treball presencial o la formació per poder tenir millors oportunitats laborals.

DAVANT D’AQUESTA SITUACIÓ…

Volem donar al dret a l’educació i als drets socials la prioritat que es mereixen i garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Si no es fa front a aquesta crisi amb un programa competitiu i ampli de protecció social que asseguri aliments i un ingrés mínim vital a joves i famílies en situació de vulnerabilitat, assistirem a un augment devastador de la pobresa.

La situació d’empobriment pot revertir-se si s’actua amb ajudes directes a la població, i es treballa a favor de la justícia social mitjançant reformes educatives, laborals i econòmiques equitatives i redistributives.

Per aquest motiu, i davant d’aquesta nova emergència social, demanem ajuda i col·laboració ciutadana per poder garantir a les persones que atenem una vida digna, i poder combatre les causes de vulnerabilitat i exclusió que s’han accentuat durant la pandèmia.

En temps de crisi, contagia’t de solidaritat. Col·labora!