PARLEM DE DRETS. PARLEM D’EDUCACIÓ

Amb motiu del dia Internacional dels Drets Humans, parlem amb Romina Esquius, coordinadora del projecte d’acompanyament a l’escolarització “Tria Estudi”, sobre com l’estat d’alarma ha vulnerat el dret a l’educació, quines conseqüències ha tingut l’aprenentatge a distància pel col·lectiu d’infants i joves sense recursos i què s’hauria de canviar del sistema per reduir les desigualtats educatives.

Quines dificultats expressen les escoles a l’hora d’impartir classes a distància i fer seguiment de l’alumnat durant períodes de confinament?

Des de les escoles ens expliquen que els i les menors es van adaptant al model híbrid de treball, presencial i online, ja que avui en dia, a tots els centres del territori  hi ha un grup o altre confinat. Tot i això, resulta difícil fer un seguiment acurat des de l’aula, i l’equip docent no pot assegurar que infants i adolescents -sobretot aquests darrers- estiguin atents als mòduls de formació i no vivint les “quarantenes” com a unes minivacances.

Sabem del cert que hi ha molts menors que queden al marge d’aquesta nova forma d’ensenyament en línia, perquè no tenen eines digitals ni possibilitat de seguir les classes a distància. De fet, vam passar unes enquestes a les famílies amb qui treballem per saber quins recursos tecnològics  tenien a l’abast i va quedar palès que el 22% de les famílies encara no disposava de connectivitat a casa, i que més de la meitat no tenien tauleta ni ordinador.

Aquesta enquesta reflexa que hi ha un nombre elevat d’infants i joves en situació de vulnerabilitat, que no tenen cobert l’accés a l’educació en temps de pandèmia, i des de Fundació Comtal creiem que aquest és un dret fonamental que cal garantir.

Per aquest motiu, l’equip del Tria Estudi prioritza “individualitzar” aquest suport escolar, atorgant espais temporalitzats i propers on ajudem personalment a infants i adolescents amb els temaris, els deures i els exàmens.

Quines dificultats tenen les famílies per donar suport escolar durant aquest períodes de confinament així com dificultats per tenir cura dels infants i fer conciliació?

La majoria de famílies no tenen els dispositius necessaris per acollir-se a aquesta nova metodologia educativa, principalment per la manca de recursos econòmics i materials. Es dóna per fet que tothom disposa de connectivitat i dispositius tecnològics a casa, quan la realitat és que amb cada crisi econòmica, la desigualtat s’evidencia i es fa més gran. La gran majoria de la població perd en qualitat de vida i les famílies en risc d’exclusió, o en situació de vulnerabilitat, són les que es veuen més afectades. Els pocs dispositius tecnològics que tenen els han de compartir entre tots els membres de la família, fet que provoca tensions intrafamiliars i dificultats en la tasca d’aprenentatge dels infants.

Al marge de l’escassetat de recursos, l’aturada laboral i la dificultat per cobrar els ERTE’S arran de la crisi viscuda, desestabilitza el funcionament familiar i dóna lloc a prioritzar temes econòmics vinculats a necessitats bàsiques, per davant dels acadèmics.

Les famílies que han mantingut el seu lloc de treball, es troben amb nous reptes a l’hora de conciliar la feina, sigui teletreball o presencial, amb la cura dels infants. Aquestes es troben sense temps per atendre adequadament als seus fills i filles. A més a més, moltes famílies no tenen la capacitat de poder fer un acompanyament i suport escolar de qualitat i moltes vegades acaben reproduint el sistema educatiu que van viure en la pròpia infantesa.

Quines conseqüències detecteu que ha tingut l’aprenentatge a distància en infants i adolescents en situació vulnerable i pot tenir si tornen a tancar les escoles? 

Com a éssers socials que som, després d’un llarg confinament dins el nucli familiar, grans i petits necessitaven, més que mai, fer activitats de lleure amb altres infants, entre els seus iguals.  En contraposició amb aquestes ganes de socialització, en l’àmbit de l’escolarització, hem detectat una forta tendència a la individualitat, dificultant les possibilitats del treball en grup, disminuint la comunicació entre companys i companyes i escapçant l’afinitat i l’empatia entre uns i altres. A la tornada a Tria Estudi, després del confinament i l’estiu, l’alumnat és molt més dependent dels educadors i educadores, reclamen molta més atenció i afecte que abans,  han “oblidat” continguts i no es veuen “capacitats” per tirar endavant sols.

En aquest sentit, detectem un retrocés en els aprenentatges i en les habilitats socials dels infants i adolescents. I ha quedat palès que el confinament ha fet sorgir una forta dependència i addicció als dispositius electrònics, que difícilment podrem recuperar en una societat cada dia més tecnològica. Des del Centre Obert Tria de Fundació Comtal, es valora i es reforça el retorn a l’espai comunitari i el joc al carrer.

Perquè és important que no es tanquin les escoles?

Les escoles i instituts han de romandre oberts si no volem que es vegin minvades les eines educatives que promouen i les habilitats vers els coneixements de tota una generació. Parlem  d’infants que tenen dificultats  per accedir a aprenentatges bàsics i transversals per poder tenir oportunitats de futur.

A major nombre de confinaments més gran serà l’escletxa educativa, i més infants es quedaran enrere en els aprenentatges escolars. És una ocasió perfecta per reflexionar sobre el model social actual i poder prendre mesures equitatives per donar suport a les famílies que més ho necessiten.

Tan important és el dret a l’educació reglada com el dret a l’educació fora de l’horari escolar. Per què?

L’Educació reglada és imprescindible, i l’educació més enllà de les escoles és un recurs complementari i necessari pels infants que no disposen de suport  en el seu entorn proper.
Com a aula de reforç, Tria Estudi ofereix la possibilitat de treballar competències complementàries a l’educació reglada, però a més, els i les professionals que hi treballem, creem  vincles positius que atorguen als infants i joves confiança per fomentar l’autoestima i l’èxit educatiu.
El fet que les aules de Tria Estudi es realitzin en grups reduïts facilita una atenció  més acurada i uns contextos d’aprenentatge diferents, però satisfactoris.
Només amb l’estreta coordinació de tots els agents educatius, i d’una bona feina transversal, arribarem a l’objectiu, que no és altre que ajudar a infants i adolescents a assegurar-se un futur de qualitat, en el que es compleixin tots els seus drets.

Què feu des de Tria Estudi per garantir aquests drets?

Dins el projecte, i en estreta coordinació amb centres educatius i famílies, intentem oferir un espai on els infants i joves poden ser ells mateixos sense sentir-se avaluats. Des de l’equip educatiu es faciliten eines de suport (portàtils i connexió wifi) i es reforcen les competències bàsiques a partir d’activitats lúdiques, jocs i tallers. Acompanyem els i les menors a l’hora de fer els deures, oferim materials educatius per a l’adquisició de continguts i facilitem metodologies per aprendre a treballar i estudiar. Escoltem als nens/es i joves, quan ho necessiten i els acompanyem amb els seus dubtes i neguits.

Amb quines mancances us trobeu per tirar endavant el projecte actualment?

 En la preparació del projecte per al curs 2020-2021, va caldre modificar el funcionament habitual, l’entorn, els espais i les mesures de seguretat i higiene per tal d’adaptar el curs a la situació actual.
L’espai s’ha adaptat, i els protocols sanitaris i el sentit comú ens obliguen a mantenir distàncies. Enguany  s’han creat grups bombolla reduïts i de nivells semblants per poder oferir un suport el més ajustat possible. Això implica que no podem atendre tants infants com voldríem, però cal esperar que la situació millori i ser creatius a l’hora de repensar noves formes de treballar.
El Tria Estudi sempre ha comptat amb  força voluntaris que hi col·laboren.  Aquest curs, em patit una davallada degut a la mateixa situació de prevenció front la Covid. Hem iniciat el voluntariat Online però seguim buscant  nous voluntaris i voluntàries per tal de poder arribar als infants i joves que atenem.

Què s’hauria de canviar del sistema per reduir les desigualtats educatives?

Sembla evident que una educació de qualitat passa per una bona formació d’aquells i aquelles que es dediquen a l’ensenyament.  Necessitem professionals qualificats, motivats i adreçats a enfortir polítiques paritàries. Cal una educació igualitària en la qual tots i totes tinguin les mateixes oportunitats. Necessitem, sovint, ensenyar  a les pròpies famílies un itinerari que faciliti l’acompanyament educatiu de llurs fills i filles, perquè  no disposen d’aquestes eines, però tampoc saben com demanar ajut i sovint queden atrapades en situacions de vulnerabilitat que els seus fills reprodueixen. Per posar un exemple senzill, com pot ajudar un pare /mare a l’infant a fer els deures, quan ell/ella mateix/a no sap comprendre les instruccions, o no domina el català o el castellà?

Cal un replantejament respecte a l’ús de la connectivitat. S’haurien d’obrir xarxes públiques i gratuïtes, d’accés lliure. Cal arribar a tots els infants i joves  en el repartiment de dispositius informàtics. Cal fer una intervenció més individualitzada. Cal ensenyar a fer ús de les TIC com a eina de creixement i aprenentatge. Cal formar als professionals en aquestes eines. Cal un canvi metodològic en el format i sistema d’aprenentatge.

Cal situar el suport educatiu com a element clau en el combat contra les desigualtats, com a eix d’actuació per a tothom. Establir els criteris d’efectivitat i les condicions perquè l’acompanyament educatiu proporcioni uns resultats positius en els aprenentatges i el desenvolupament dels infants i joves, perquè són el futur.