MANIFEST DEL SECRETARIAT DE MARGINACIÓ

El Secretariat de marginació de l’Arquebisbat de Barcelona ha dedicat les seves trobades d’aquest curs 2014-15  a reflexionar sobre com desitjarien que fossin les polítiques i accions socials en el nostre País, els propers anys. Anys que seran decisius en la  configuració política i social de Catalunya. L’objectiu final és col·laborar amb propostes positives, que siguin justes i ajudin a la millora de les condicions de vida dels exclosos i marginats. A la Fundació Comtal compartim el missatge que es vol transmetre i ajudem a difondre’l.

La reflexió ha estat inspirada en la Doctrina social de l’Església, que té com un dels seus principis  que l’economia estigui al servei de les persones, i no les persones al servei de l’economia. S’han fitxat amb alguns col·lectius que actualment es troben en una situació de molta vulnerabilitat:

·       Famílies sense recursos en què ha sofert o estat en risc de patir desnonaments,

·       Infants amb malnutrició, dones soles amb càrregues familiars,

·       dones que pateixen violència de gènere, o es veuen obligades a exercir la prostitució,

·       persones sense sostre, immigrants en situació alegal,

·       també el creixement de les desigualtats econòmiques, com a conseqüència d’aquest  temps de crisi.

DEMANDES DIRIGIDES A LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES

1.     Unes lleis d’habitatge que possibilitin que tothom tingui un habitatge digna. I que es busquin solucions polítiques per posar fi als desnonaments que deixen a famílies al carrer, tant freqüents en aquests darrers anys a Catalunya i que ha estat motiu de sofriment per tantes persones.

2.     Que hi hagi llocs a on, sense excessives exigències, es pugui  acollir a les persones sense sostre. I també que junt amb l’acollida se’ls ofereixin tractaments mèdics i psicològics per  les malalties psíquiques i d’addiccions, que sovint pateixen aquestes persones.

3.     Atenció a les dones que es veuen obligades a exercir la prostitució. Prioritzar plans de reinserció social, ofertes realistes de treball, per damunt de la repressió policíaca en el carrer.

4.     Ajudes suficients a les famílies, especialment les que no tenen recursos, a les desestructurades, monoparentals, perquè puguin garantir una alimentació i educació adequada als seus fills. Combatre la malnutrició infantil.

5.     Garantir una renda bàsica a tota la població.

6.     Combatre, i si cal penalitzar, les expressions, gests i actituds xenòfobes que es donen en persones i organitzacions socials i polítiques en contra els immigrants.

7.     Garantir l’educació i la sanitat a totes les persones que viuen entre nosaltres, independentment de la seva situació legal.

8.     Fer plans urbanístics en els barris, amb equipaments culturals, esportives, socials que afavoreixin la cohesió social.

9.     No perseguir, amb controls o batudes a persones, només perquè els seus trets físics, permeten pensar que son persones nascudes fora.

10.  Polítiques  que permetin als joves, dones, l’accés al treball. Plans de formació professional especialment per persones que tenen dificultats de seguir els cursos reglats dels plans de formació. 

DEMANDES DIRIGIDES A LES COMUNITATS CRISTIANES

Que fidels al Missatge de l’Evangeli, i seguint els ensenyaments del Papa Francesc, estiguin  atentes als sofriments dels homes i dones, i no oblidi que els pobres són els destinataris privilegiats de l‘Evangeli. “ Cal dir sense revolts que existeix un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres. No els deixem mai sols” (Evangelii Guadium n 48)

LA RESPONSABILITAT DE TOTA LA COMUNITAT

Les demandes ens involucren a tots, i molt especialment els que treballem  per la dignitat de les persones del “quart món”. Com a creients en Jesucrist, no ens podem quedar només en demanar a les institucions polítiques que assumeixin les seves responsabilitats, sinó que volem manifestar el nostre compromís per treballar tant individualment com a entitats d’església per a favor del més necessitats, fem nostres les paraules del papa Francesc, volem una església pobra, i per als pobres. Una església que escolta el clam del més desafavorits.

Ens estimem el nostre País, Catalunya, i volem posar al seu servei, els nostres talents. Un país que desitgem just, i lliure a on tothom hi pugui viure amb dignitat.

L’AGRAÏMENT

Gràcies a totes les persones, professionals i voluntaris que des de fa molt de temps treballen per la dignitat de les persones, així com les moltes institucions, que amb temps de crisi i retallades, han suplert amb  el seu esforç i creativitat, la manca de recursos.