La lliçó de la Maria

En Ruile, que ve a l’Aula Oberta del Centre Obert Tria, va escriure aquest conte. Llegir-lo ens posa la pell de gallina. Simbolitza perfectament el que passa al barri on actuem.

En un barri de Barcelona convivia molta gent de cultures diferents. En aquell barri hi havia gent molt treballadora i tothom vivia en pau i harmonia.

Un dia van fer un parc perquè la gent pogués passejar i que els nens i nenes poguessin jugar. En aquest parc hi havia plantes, flors i arbres de tot arreu. Durant tot l’any venien ocells migratoris perquè se sentien bé i segurs.

Malgrat que la idea de fer el parc va sorgir perquè hi hagués una millor integració entre les diferents cultures, sempre hi havia baralles.

Les baralles més contínues eren de quatre nois de diversos orígens que es barallaven perquè discutien sobre quina de les seves era la millor cultura.

Hi havia una nena molt petita, la Maria, que cada dia anava a mirar els ocells. Però quan arribava sempre s’estaven barallant aquells nois i ella es posava molt trista.

La Maria sempre passava una estona parlant amb un ocell sobre el què estava passant. L’ocell li va dir a la Maria que fos valenta i que parlés amb els nens i els digués que quan es barallaven entre ells els pètals de les flors queien, que els ocells marxaven i que se sentia plorar el parc.

La Maria va anar a parlar amb ells però li van dir que marxés.

Quan els ocells van escoltar el que li van dir, van organitzar una reunió d’ocells i van decidir que havien d’aprendre una lliçó. Van decidir agafar els nens i portar-los volant a visitar països diferents als seus durant una setmana.

Durant aquell viatge van comprendre que encara que la gent fos d’una altra cultura tots som iguals i que tots estem a la Terra per conviure, per entendre’ns i respectar-nos els uns als altres.

Quan van tornar al parc es van trobar entre ells i es van explicar les seves aventures.

Però encara que haguessin aprés la lliçó el parc continuava trist. Llavors van anar on estava la Maria i els quatre li van donar les plantes típiques que havien recollit de cada lloc on van anar i es van disculpar.

A partir d’aquell dia aquell parc mai més es va posar trist i els homes, dones i animals passegen amb molta alegria.