Darrere de cada porta, una història

El Sajid, un jove d’origen pakistanès, va venir a veure’m fa uns dies perquè pengéssim a internet una notícia i féssim difusió de com ha aconseguit, després de molt d’esforç, una feina. Volia que el gravéssim en vídeo i no teníem gaire temps, així que vam buscar un lloc tranquil a la Fundació. Quan vaig donar-li al rec i va començar a parlar, els nens que vénen per les tardes a jugar i fer reforç escolar van entrar pel pati amb les educadores, així que vam haver de tallar. Mentre el Sajid i jo saludàvem els més petits i esperàvem que es quedés tot tranquil de nou, de sobte em diu: “Ainara, tenemos que grabarlo todo y tiene que quedar muy bien. Me habéis ayudado tanto a encontrar trabajo que quiero hacerlo lo mejor para la Fundación. Explicarlo todo bien, dar las gracias. Que otros jóvenes vean que con ganas al final se encuentra. Lo volvemos a grabar, ¿vale?” Era tard i jo anava força justa de temps però l’únic que vaig ser capaç de dir-li va ser: “Claro, lo grabaremos hasta que salga bien”. M’ho va dir amb aquella il·lusió… Aquell dia s’ho havia pogut organitzar i venir perquè al restaurant on treballa estaven fent obres i tenia una miqueta més de temps. El Sajid no només treballa de cambrer, també estudia i s’està traient segon de batxillerat. Ho té molt clar, de gran vol treballar com a enginyer així que necessita una bona nota. I també necessita treballar, ajudar els seus pares i la seva família, estalviar per poder pagar-se els estudis. Quan va venir al Punt d’Informació Laboral de la Fundació perquè l’ajudéssim a trobar feina, el va atendre la Lati, com a molts altres joves. El va assessorar per fer el currículum, va resoldre no sé quantes vegades els seus dubtes i va ser derivat a un itinerari d’acompanyament  a la inserció. Sense experiència prèvia ni cap formació especialitzada la seva inserció era difícil, per això va començar a fer unes pràctiques. Estava tan motivat i hi posava tantes ganes, que després de les pràctiques no van dubtar en contractar-lo. Els seus responsables tenen clar que l’horari ha de ser compatible amb els estudis, perquè ho pugui combinar. La Fundació Comtal és la història d’aquest jove i de molts més. De famílies que ho estan passant malament. De nens i joves que volen aprendre, fer-se grans, tenir una oportunitat, créixer. Si tots creiem que ells poden i hi posem els recursos necessaris per fer-ho possible, podrem parlar d’inclusió enlloc d’exclusió. Transformar problemes d’immigració, pobresa i falta de recursos en solucions que hi aportin valor. Ainara García, equip tècnic Fundació Comtal