UNA JORNADA PER DONAR VEU A LA JOVENTUT

El passat 7 de febrer vam organitzar una jornada tècnica amb motiu del nostre 25è aniversari per donar veu a joves que viuen situacions de vulnerabilitat per diferents motius.

Les seves veus van sonar i ben fort. 5 joves que en algun moment han passat per la Fundació Comtal van voler explicar la seva experiència de superació davant d’una sala plena de representants de l’administració, de persones expertes del sector i de companys i companyes.

Comença la conversa oberta l’Esther Jou, exalumna del curs de PFI d’hoteleria de la Fundació Comtal, amb 1 pregunta: “Com us sentiríeu si us tanquen la porta i no us donen l’oportunitat de veure de què sou capaços?” La sala es queda en silenci mentre escolta amb atenció que a l’Esther la van portar a un centre de tutela als 17 anys i a l’institut on estudiava no l’ajudaven. Ella sabia que tenia les capacitats per aconseguir aprovar el curs, però les circumstàncies personals no l’acompanyaven. Es preguntava: “Algú m’escolta i em comprèn?”. Amb orientació i molt d’esforç, va decidir estudiar fora de la formació reglada i actualment està cursant el Grau Mig de Cuina i Pastisseria després d’haver obtingut una beca d’estudis fruit de la seva alta qualificació en el Programa de Formació i Inserció en Auxiliar d’hoteleria.

Continua l’Hicham Makroum,  de 17 anys i alumne del PFI de comerç de la Fundació Comtal. Va arribar a Barcelona des de Fez quan era menor d’edat. Estava  sol, no coneixia l’idioma ni la llei del país, però tenia molt clar quin era el seu objectiu: estudiar, formar-se i trobar una feina per poder ajudar la seva família. Però no era tan fàcil com es pensava. Per fi, després de 5 mesos, va començar a fer cursos curts fins que l’any passat va entrar a ser alumne del PFI de comerç a la Fundació Comtal. Li ha costat molt, però ara se sent acompanyat, estimat i capaç de pensar en el seu futur.

El seu company, Ayoub Mahdane, també va arribar a Barcelona des del Marroc. Va travessar l’Estret en vaixell amb el mateix objectiu que l’Hicham: trobar feina i ajudar als seus. Va escollir Barcelona perquè es culé i ho tenia claríssim, diu mentre l’auditori riu. Explica que quan va arribar va tenir molta sort perquè li van proporcionar un pis i això el va ajudar prou a trobar opcions de formació a la ciutat. Ara està  al PFI de comerç, però sap que necessita un permís de treball per poder treballar i va aprofitar la jornada per fer una petició a la sala: “Qui vulgui contractar algú sense experiència per un any… Si és que sí, quan sortim d’aquí en podem parlar.” D’entre el públic es va escotar una veu que deia ben fort: “Jo vull!”

El Rubén Pérez té 25 anys i des de ben jove sentia que el mètode d’ensenyament no s’adaptava a les seves necessitats. Els professors no li donaven suport i li repetien que no estava capacitat per estudiar. La sensació de fracàs i la càrrega familiar van apartar-lo del món formatiu i es va tancar en si mateix. No volia sortir de casa, ni al carrer, ni parlar amb ningú. Havia tocat fons. Un dia va contactar amb ell una de les nostres orientadores i va entrar en el programa Integrals de la Fundació Comtal.  A poc a poc i junts, van aconseguir sortir del pou on es trobava. Va fer una formació de desenvolupador web i ara dona suport a altres alumnes com a voluntari a l’escola on la va cursar.

Finalment, va ser el torn de la Carla Ramírez. Una jove alegre i afectuosa de 17 anys que va patir bullying. “Des de P-3 fins a primer vaig rebre bullying perquè m’agradaven les coses que se suposaven que eren de nois. La mare veia tot el patiment i va anar a parlar amb els professors. Per sorpresa seva, aquests li van dir que si no volia que em passés això m’havia d’aprimar i comprar-me joguines de noies”. Les seves paraules són crues, però reals. Va patir una depressió, així i tot, va tornar a intentar estudiar, però les opcions que li donaven per a formar-se estaven molt encasellades en funció del gènere. Va adonar-se que el mètode d’ensenyament de l’Institut no s’adaptava a les seves necessitats i tenia clar cap  on orientar els seus estudis: Cuina. Actualment està formant-se en el nostre PFI de cuina i se sent recolzada, millor amb si mateixa i està gaudint de la formació triada,  cosa que es reflecteix en les seves qualificacions.

La jornada va tenir moments molt emotius quan es va obrir el torn de preguntes entre els assistents. Espontàniament, molts i moltes joves que estaven entre el públic, van voler relatar  les seves experiències i preocupacions. Molts d’ells no podien continuar sense emocionar-se. Contaven coses que mai li havien dit a ningú i això ens va fer ser conscients de la necessitat que tenen de parlar, però sobretot, de ser escoltats i respectats.

A la Jornada també es va convidar a experts i expertes de l’administració i d’entitats dedicades a joves que viuen situacions de vulnerabilitat perquè poguessin parlar d’aquesta problemàtica des d’una perspectiva professional. Els convidats a la taula rodona eren la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, la directora general de la Fundació El Llindar i membre de l’Asociación espanyola de Escuelas de Segunda Oportunidad, Begoña Gasch, la directora de la Fundació Surt, Sira Vilardell, el tècnic de l’àrea de suport al jove del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, Juan Francisco Jiménez, i la cap de redacció del Social.cat, Cristina Garde. Va moderar la directora de la Fundació Comtal, Marta Galligó.

També van parlar alt i clar davant d’aquesta situació. Van donar xifres que posen de manifest tota la feina que queda per fer. Xifres que parlen de la desigualtat social, racial i de gènere que vivim. “Un dels problemes radica en què el mateix sistema creat per ajudar aquest col·lectiu, no acaba de funcionar. Encasella als joves com en petites capses. La capsa per al jove que té problemes d’addicció, el que ha patit maltractament, el jove nouvingut…però això no pot funcionar sempre, perquè molts dels joves que atenem, pertanyen a més d’una d’aquestes capses i en aquests casos…com els podem ajudar?” reivindicava un dels ponents.

Va ser una jornada intensa i participativa. Segurament van quedar moltes coses a dir, però les que es van dir, es van sentir ben fort i no hem d’oblidar-les.

Gràcies a totes i tots els que vau fer possible aquest dia. Gràcies per ajudar-nos a alçar la veu dels que més ho necessiten.

GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE