Qui m’ha portat a Forn de la Fonda?

Si fos orgullós i tingués ganes de lluir-me, diria… va ser l’Esperit. Mai a la vida havia sentit parlar del carrer Forn de la Fonda, hi havia passat cent vegades molt prop.

Quan als 75 anys em vaig jubilà, vaig pensar que volia fer alguna cosa relacionada amb el Voluntariat. Vaig buscar feina però quan telefonava em deien que el lloc estava cobert; també buscava un grupet que volgués estudiar castellà o català i em van dir que a Forn de la Fonda trobaria alguna cosa.

Vaig buscar per Internet  però el carrer no sortia, encara que vaig veure que prop hi havia el carrer de Santo Domingo i Santa Caterina, per on hi havia anat moltes vegades de petit amb la meva mare i la meva germana, perquè allà era la casa de l’avia, qui tenia un taller de brodats de robes a màquina.

El primer dia que vaig passar per davant i vaig endinsar-me cap a Forn de la Fonda em vaig emocionar pensant que això era el que estava esperant. Hi vaig entrar i una educadora em va dir que, de moment, no hi havia cap feina… però que els hi faltava un recepcionista. Vaig pensar: “Aquí t’ha cridat l’Esperit” i vaig acceptar anar un matí a la setmana.

Obro la porta, atenc al telèfon, intento ajudar a les persones amb discapacitat que venen a aprendre informàtica; ara ve un del Senegal, un altre d’Ucraïna, altres del Marroc… A tots/es els informo del dia i l’hora que han de venir per trobar la persona adequada. Molts/es em diuen: “Muchas gracias señor, muy amable”, i quedo més content que si m’hagués tocat la loteria.

Donar és bonic, però donar-se és meravellós, per això aquest any he augmentat la meva quota de Voluntariat d’un dia a dos. A veure si rebento d’alegria.