SALT neix per facilitar a joves en situació vulnerable l’accés a un habitatge digne  

L’accés a l’habitatge és avui un dels principals reptes per a moltes persones joves, especialment per aquelles que pateixen situacions de vulnerabilitat, racisme estructural o manca de garanties econòmiques. Davant d’aquesta realitat, neix el Projecte SALT, una iniciativa social impulsada conjuntament per Camins Fundació, Fundació Comtal, Fundació Llar Enric Ossó i Fundació Nazareth, amb la col·laboració de l’Associació Oasiurbà i el suport i acompanyament de La Traginera – Comunalitat Urbana de Ciutat Vella. 

SALT sorgeix de la necessitat detectada per aquestes entitats d’acompanyar joves que, tot i tenir ingressos regulars i processos d’autonomia consolidats, continuen exclosos del mercat de lloguer per manca d’avals, prejudicis racistes, edadistes o de les pròpies dinàmiques especulatives vinculades a la turistificació i la gentrificació dels barris. 

El projecte té com a objectiu posar en contacte persones propietàries de pisos buits amb joves d’entre 18 i 25 anys que necessiten accedir a un habitatge digne. A través d’aquest model, les persones propietàries poden disposar de garanties, avantatges i incentius socials i econòmics, mentre que els joves poden accedir a lloguers adaptats als seus ingressos i realitat vital. 

Més enllà de facilitar un sostre, SALT busca transformar dinàmiques estructurals que dificulten l’emancipació juvenil. El projecte aposta per generar vincles comunitaris, reforçant la convivència als barris i construint alternatives que situïn a les persones i al dret a l’habitatge al centre. 

Les entitats impulsores remarquem especialment les dificultats que afronten molts joves racialitzats a l’hora d’accedir a un habitatge, fins i tot quan disposen d’estabilitat laboral i econòmica. Per aquest motiu, SALT també incorpora una dimensió de sensibilització social: conscienciar sobre les desigualtats existents en l’accés a l’habitatge i promoure una mirada més inclusiva i comunitària. 

SALT és, a més, un exemple de com les entitats del Tercer Sector treballen de manera col·laborativa per donar resposta a necessitats socials que sovint no queden cobertes per les polítiques públiques o el mercat. 

Amb la mirada posada en la desinstitucionalització, el projecte vol aconseguir trencar l’últim vincle formal entre el jovent i les entitats socials. Això es materialitza facilitant que les persones joves puguin establir relacions contractuals directes amb persones propietàries d’habitatges, sense una mediació continuada per part de les entitats. D’aquesta manera, es promou una autonomia real i es contribueix a trencar el cercle de la precarietat residencial, generant oportunitats efectives d’emancipació. 

Perquè l’habitatge no és només un espai físic: és el punt de partida per construir un futur amb estabilitat, dignitat i oportunitats. 

Podeu conèixer més sobre el projecte en aquest vídeo: 

Quan les dades posen nom a les desigualtats

L’Informe Social de Catalunya 2025, elaborat pel Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, ofereix una radiografia completa de la situació social del país i posa de manifest una realitat que, des de la Fundació Comtal, veiem cada dia en la nostra tasca d’acompanyament a infants, joves i famílies. Tot i que alguns indicadors macroeconòmics mostren signes de creixement econòmic i millora en l’ocupació, el diagnòstic confirma que la pobresa i les desigualtats continuen profundament arrelades a la societat catalana.

Al voltant d’una quarta part de la població catalana —prop del 25 %— es troba en risc de pobresa o exclusió social. Aquesta situació afecta especialment la infància: més del 36 % dels infants i adolescents menors de 16 anys viuen en contextos de vulnerabilitat econòmica. Aquestes dades evidencien que moltes famílies amb fills i filles tenen dificultats creixents per cobrir les despeses essencials del dia a dia, especialment en un context marcat per l’augment del cost de la vida, l’encariment de l’habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu de moltes llars.

L’informe també assenyala que, malgrat la reducció de l’atur en els darrers anys, la precarietat laboral continua sent una realitat per a moltes persones. Cada vegada hi ha més treballadors i treballadores que, tot i tenir una feina, no aconsegueixen ingressos suficients per viure dignament. Aquesta situació, coneguda com a “treballador/a pobre/a”, reflecteix les tensions del mercat laboral actual, amb salaris estancats i ocupacions inestables que dificulten la cobertura de necessitats bàsiques com un habitatge adequat, l’alimentació o l’accés a serveis de salut i cures.

El document també posa el focus en factors estructurals que contribueixen a mantenir aquestes desigualtats. Entre ells destaca l’habitatge inassequible, amb preus de lloguer i compra que absorbeixen una part cada vegada més gran dels ingressos familiars. A això s’hi sumen les dificultats d’accés a serveis socials i educatius de qualitat o les desigualtats territorials entre barris i municipis. Tot plegat dibuixa un escenari en què gairebé la meitat de les llars manifesten tenir dificultats per arribar a final de mes, una realitat que demostra que el creixement econòmic per si sol no garanteix el benestar social.

La nostra resposta: transformar desigualtats en oportunitats

Davant d’aquest context, a la Fundació Comtal treballem cada dia per donar resposta a aquestes desigualtats des d’un enfocament integral que posa les persones al centre.

La nostra acció social parteix de l’acompanyament personalitzat i continuat a infants, joves i famílies que es troben en situacions de vulnerabilitat, amb l’objectiu de generar oportunitats reals que permetin trencar el cercle de la pobresa.

A través dels nostres projectes socioeducatius, acompanyem infants i adolescents perquè puguin desenvolupar les seves capacitats i construir un bon futur. Ho fem mitjançant suport escolar, activitats educatives i de lleure, formació i generant espais segurs on créixer i desenvolupar-se.

Al mateix temps, oferim un acompanyament integral a les famílies, proporcionant suport emocional, orientació en la criança i assessorament per accedir als recursos socials disponibles. Aquest treball ens permet reforçar els vincles familiars i donar eines perquè les famílies puguin afrontar situacions d’inestabilitat econòmica o social amb més autonomia.

També impulsem programes d’inserció sociolaboral dirigits a persones joves i adultes que tenen dificultats per accedir al mercat de treball. A través de formació professional, orientació laboral i la col·laboració amb empreses, facilitem itineraris que permeten millorar l’ocupabilitat i accedir a feines més estables. Paral·lelament, treballem per garantir condicions de vida dignes a través d’iniciatives vinculades a l’habitatge i la protecció social.

Amb aquesta acció continuada, contribuïm a reduir l’impacte de les desigualtats i a generar oportunitats reals de desenvolupament personal i social.

Junts i juntes podem canviar realitats

A la Fundació Comtal treballem perquè infants, joves i famílies puguin construir un futur amb més oportunitats. Però aquest repte només és possible amb el compromís de la comunitat.

Si vols formar part del canvi, fes-te soci/a, col·labora com a donant o participa com a voluntari/a. Amb el teu suport podem continuar acompanyant persones, generant oportunitats i construint una societat més justa i inclusiva.

Les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC), una resposta per a joves en risc d’abandonament de l’ESO 

Les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC) són un recurs educatiu adreçat a joves de 14 a 16 anys que es troben en risc d’abandonar l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i que presenten dificultats d’aprenentatge, problemes d’adaptació escolar, absentisme o rebuig escolar. 

A diferència d’un institut convencional, les UEC ofereixen grups reduïts, cosa que permet una atenció molt més personalitzada i adaptada a la realitat de l’alumnat. 

A la UEC Comtal de la Fundació Comtal, integrada dins l’Escola de Segona Oportunitat, treballem perquè cap jove quedi enrere i pugui construir un futur amb formació i oportunitats laborals. 

Quin és l’objectiu d’una UEC? 

Les UEC tenen una missió clara: prevenir l’abandonament escolar prematur i oferir una nova oportunitat a la joventut que necessita un entorn adaptat i diferent per continuar aprenent. 

Els principals objectius són: 

• Facilitar que l’alumnat pugui obtenir el títol d’ESO o continuar en un itinerari formatiu. 

• Acompanyar-los en la construcció d’un projecte formatiu i laboral realista. 

• Fomentar la motivació de l’alumnat. 

Segons explica Maria Abella, responsable de l’Escola de Segona Oportunitat de la Fundació Comtal, on s’imparteix la UEC Comtal: 

“L’objectiu principal és evitar que aquests joves abandonin els estudis i ajudar-los a reincorporar-se als ensenyaments postobligatoris. Els acompanyem perquè puguin construir un itinerari formatiu i laboral que els permeti imaginar-se un futur millor.” 

Més enllà dels continguts acadèmics, Abella destaca que a la UEC es treballen aspectes clau com l’educació emocional, l’adquisició d’hàbits bàsic, el treball per competències i l’orientació personalitzada. 

Metodologia de la UEC Comtal: aprenentatge pràctic i acompanyament personalitzat 

A la UEC Comtal, el currículum escolar s’adapta a la realitat de cada alumne. No es tracta de replicar el model d’un institut tradicional, sinó d’oferir un espai educatiu alternatiu on l’aprenentatge sigui significatiu i motivador. 

Entre els elements clau de la metodologia hi trobem: 

• Adaptació curricular individualitzada. 

• Tallers d’oficis com cuina o fusteria, que permeten descobrir vocacions i facilitar l’accés a la formació professional. 

• Treball de les competències emocionals i socials. 

• Acompanyament individualitzat i coordinació amb instituts i famílies. 

La ràtio reduïda és fonamental per poder oferir aquesta atenció personalitzada. En un entorn amb menys alumnes, l’equip professional pot dedicar temps a escoltar, orientar i reforçar la confiança dels joves. 

Per a molts, recuperar l’autoestima és tan important com recuperar el ritme acadèmic. 

“Aquí t’escolten”: la veu dels alumnes de la UEC Comtal 

Un dels aspectes que més valoren els alumnes de la UEC és sentir-se escoltats. No són un número més dins d’un centre amb centenars d’estudiants, sinó persones amb una història i unes necessitats pròpies. 

En Moussa, de 15 anys i veí del Besòs, ho explica així: 

“A l’institut hi ha molta més gent i van molt ràpid. A la UEC sí tenen temps per ajudar-te.” 

Aquest sentiment d’acompanyament és clau perquè el jovent recuperi la confiança en si mateixos i en el sistema educatiu. A la UEC Comtal, l’èmfasi no només està en el rendiment acadèmic, sinó també en la persona, en la seva realitat i en el seu potencial. 

La UEC Comtal, un pas cap a un futur amb oportunitats 

La UEC Comtal és molt més que un recurs educatiu: és un espai on els joves poden tornar a creure en les seves capacitats, reprendre el seu itinerari formatiu i començar a imaginar un futur amb més oportunitats, ja sigui continuant els estudis o incorporant-se al món laboral. 

Quan una persona jove rep el suport adequat, l’acompanyament necessari i un espai on se sent escoltada, les possibilitats es multipliquen. 

Fes possible noves oportunitats 

La UEC Comtal és possible gràcies al compromís de persones i entitats públiques que creuen en l’educació com a eina de transformació social. 

Si vols ajudar-nos a continuar acompanyant joves en risc d’abandonament escolar, pots: 

• Fer un donatiu 

• Fer-te soci o sòcia 

Amb el teu suport, més joves com en Moussa podran recuperar la confiança, continuar formant-se i imaginar un futur millor. 

La problemàtica de l’habitatge a Catalunya s’ha consolidat com una de les principals causes d’exclusió social i empobriment afectant especialment als joves en situació de vulnerabilitat.  

 L’augment desmesurat dels preus del lloguer, la precarietat laboral, la manca d’habitatge públic i l’estigmatització social són factors claus que dificulten l’accés a un habitatge digne, fet que impedeix que set de cada deu joves es puguin independitzar segons dades de l’Observatori de l’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE). 

Aquesta situació no només limita l’autonomia de la gent jove, sinó que també intensifica les desigualtats socials, generant sentiments de frustració i desesperança. 

Especulació immobiliària i gentrificació: factors clau de la crisi 

Un dels factors clau d’aquesta crisi és l’especulació immobiliària, que es veu afavorida per la gentrificació i l’adquisició massiva d’habitatges per part de fons d’inversió.  

La manca de regulació ha convertit el mercat de lloguer en un espai on els preus pugen de manera descontrolada, forçant molts residents amb menys recursos a abandonar els seus barris. Aquesta dinàmica es tradueix en un increment del 50% dels preus del lloguer en la darrera dècada, mentre els salaris només han pujat un 3,5% (Incasòl, 2024). 

A Barcelona, per exemple, el preu mitjà ha augmentat un 58% en els últims deu anys, arribant als 1.131 euros, una quantitat que supera el 40% del sou brut dels residents, molt per sobre del límit recomanat del 30% per assegurar l’estabilitat econòmica (Incasòl, 2024). Això ha convertit l’habitatge en una de les principals preocupacions socials, sobretot a l’àrea metropolitana, on el 25% de la població pateix dificultats per accedir a un habitatge digne (FOESSA). 

Precarietat laboral i manca d’habitatge públic: un cercle viciós 

A més de la gentrificació, la precarietat laboral i la insuficient inversió en protecció social agreugen encara més la situació. Més d’un milió de persones a Catalunya viuen en situació d’exclusió residencial, ja sigui per la dificultat de fer front als costos de l’habitatge o per les condicions laborals i administratives. 

La manca d’habitatge públic és evident: només un 8% del sòl urbà està destinat a habitatge social, tot i que es necessiten 20.000 noves vivendes cada any per cobrir la demanda. Així, l’especulació immobiliària i la falta de regulació han fet que l’habitatge esdevingui un luxe inaccessible per a una gran part de la població, especialment a Barcelona, on el 90% de la població viu en zones tensionades.  

Titulacions que pots assolir:

• PFI HT06 Auxiliar de serveis de restauració i cuina o certificat d’assistència.
• Acreditació de competències digitals ACTIC – CODI

• Costos: 140 euros (50 euros de matrícula + 90 euros Material). Formació becada.
• Durada: Un curs escolar, de setembre a juliol.
  De dilluns a divendres de 9:00h a 14:30h. (27,5 hores setmanals de formació).
• Oferim: Suport educatiu i Mentoria.
• Autoritzats per: Departament d’Educació / Departament d’Igualtat i Feminismes i Departament de Drets Socials.

• Siguis major de 16 anys i menor de 21 anys.
• No haver obtingut el títol de la ESO.

• Fotocòpia del DNI/NIE vigent/Passaport vigent
• Fotocòpia del DNI/NIE del pare/mare/tutor legal (pels menors d’edat)
• Fotocòpia de la targeta sanitària
• Fotocòpia del Certificat Acadèmic i/o altres informes de qualificacions

Gràcies a la solidaritat de 72 empreses, escoles i organitzacions, hem aconseguit un benefici net de 26.000€ per garantir que infants i joves en situació de vulnerabilitat social tinguin accés a una educació en igualtat de condicions. 

Aquests fons transformaran el futur d’infants i joves com l’Abdou, la Merema, el Gael i la Zoe, del Centre Obert Tria de la Fundació Comtal. A través d’aquests recursos, rebran suport acadèmic i personalitzat, amb acompanyament en el seu creixement i plans educatius adaptats a les seves necessitats. A més, es destinaran beques i ajudes per potenciar les seves habilitats digitals, obrint-los les portes a noves oportunitats. 

Volem expressar el nostre agraïment a tot l’equip de la Fundació (voluntariat, alumnat, professionals,…) per l’esforç i dedicació que han fet possible que aquesta campanya continuï viva un any més. 

Fem una menció especial a Mercabarna per la donació de 500 roses, que vam vendre a la paradeta solidària situada davant del Mercat de Santa Caterina el dia de Sant Jordi, convertint aquesta Diada en una jornada encara més especial. 

Gràcies de tot cor a totes les persones, empreses i escoles que, amb #UnaRosaUnaOportunitat, han garantit l’accés a l’educació en igualtat de condicions i han contribuït a oferir un futur millor als infants i joves amb qui treballem! 

Vivim en una era digital on l’accés a la tecnologia i el domini de competències digitals són fonamentals per participar plenament en la societat. 

Una part significativa de la població de Catalunya continua exclosa de l’accés i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), creant una bretxa digital que afecta especialment els col·lectius vulnerables. Aquesta bretxa provoca pèrdues d’oportunitats laborals, formatives i d’accés a ajuts administratius, incrementant les desigualtats socioeconòmiques i el risc d’exclusió social. És preocupant que el 52% de les llars que es troben en situació de vulnerabilitat no puguin oferir el suport educatiu adequat als seus fills i filles, la qual cosa agreuja les desigualtats digitals en les futures generacions, ja que molts nens i nenes no disposen d’Internet ni de dispositius adequats per desenvolupar competències digitals essencials. A més, la manca d’habilitats digitals i de límits en l’ús d’aquests dispositius pot portar a un ús inadequat de la tecnologia. Per això, des de la Fundació Comtal no només treballem per garantir l’accés als recursos digitals, sinó també per fomentar un ús responsable i conscient de la tecnologia, proporcionant eines i formació per evitar els riscos associats.

Què és la bretxa digital? 

La bretxa digital es refereix a la desigualtat existent entre les persones que tenen accés, coneixements i capacitat per utilitzar les tecnologies digitals i aquelles que no. Aquesta desigualtat es manifesta en tres nivells: l’accés a dispositius i connexió a Internet, les competències per utilitzar adequadament les eines digitals, i la capacitat d’aprofitar-ne els beneficis en àmbits com l’educació, el treball i l’accés a serveis. Aquesta bretxa, sovint alimentada per factors socioeconòmics, agreuja les desigualtats socials i limita les oportunitats d’inclusió i desenvolupament personal. 

Causes de la bretxa digital 

Les causes de la bretxa digital són múltiples, però estan estretament relacionades amb factors socioeconòmics: 

• Desigualtat d’ingressos: Les famílies amb menys recursos econòmics tenen menys accés a dispositius i a una connexió de qualitat. 

• Manca de formació: Moltes persones, especialment en edats més avançades o en situació de vulnerabilitat, no han tingut l’oportunitat de rebre formació en competències digitals bàsiques. 

• Limitació d’infraestructures: Algunes zones encara no disposen d’una cobertura d’Internet adequada o d’espais públics per a l’ús tecnològic. 

Conseqüències de la bretxa digital 

Les conseqüències d’aquesta desigualtat són profundes i es manifesten en diversos àmbits de la vida diària: 

• Exclusió educativa: Els infants i joves sense accés a dispositius o connexió perden oportunitats d’aprenentatge, especialment en moments de formació en línia. 

• Dificultats laborals: Les persones sense competències digitals bàsiques queden fora d’un mercat laboral cada cop més digitalitzat. 

• Dificultats en l’accés a serveis essencials: La digitalització de molts serveis, com la sanitat o l’administració pública, deixa fora aquelles persones que no poden accedir o utilitzar aquestes eines de forma efectiva. 

El Projecte Codi: una resposta a la bretxa digital 

Davant d’aquest repte, a la Fundació Comtal,  hem engegat el Projecte Codi, un projecte finançat per la Unió Europea (NextGenerationEU), dins del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. I pel Ministeri de Juventud e Infancia – Gobierno de España.  

El projecte Codi, té per objectiu reduir la bretxa digital i proporcionar a persones en situació de vulnerabilitat les competències digitals que necessiten per millorar la seva qualitat de vida. Oferim: 

• Formació en competències digitals bàsiques i avançades: A través de tallers pràctics, ensenyem a fer un ús efectiu d’eines digitals, com la gestió del correu electrònic, la navegació segura per Internet, la realització de tràmits en línia, o l’ús d’aplicacions ofimàtiques. 

• Accés a dispositius tecnològics: Conscients que molts dels i les participants no disposen d’ordinadors, tauletes o d’una connexió estable, el projecte també proporciona els recursos necessaris per garantir que puguin seguir la formació i aplicar les competències adquirides. 

• Acompanyament personalitzat: Cada persona rep un seguiment adaptat a les seves necessitats i capacitats, garantint que les competències adquirides es tradueixin en una major autonomia en la seva vida quotidiana i professional. 

Impacte del Projecte Codi 

Gràcies al Projecte Codi hem aconseguit proporcionar formació digital a 120 infants i joves.  

En un context de digitalització creixent, el projecte ha permès no només ajudar a trencar la bretxa digital, sinó que els menors participants puguin accedir a noves oportunitats formatives i laborals, així com guanyar més autonomia en la seva vida quotidiana. 

Amb el suport de: