Ens toca també rebre

A mitjans de maig coneixíem que es preveia una retallada de 256 milions d’euros per part de l’Estat en les transferències per a polítiques actives d’ocupació a Catalunya en el 2012, que lògicament afecta a un gran nombre d’entitats socials, com la nostra, i als col·lectius que atenem. La col·laboració entre Administració Pública i entitats del Tercer Sector Social es trenca i el model d’inserció laboral per a joves queda destruït. La política de prevenció i formació per a joves en fragilitat s’està desmuntant en la seva totalitat. A on ens voleu portar, Administracions? Sabeu que és moltíssim més barat educar i formar que una plaça penitenciària? Us és igual? A la Fundació Comtal hem fet bé la feina, treballem per la nostra missió d’educar i formar infants i joves, hem estat austers, rigorosos en el control econòmic i els nostres professionals i voluntaris/es treballen amb qualitat i eficàcia. No hem caigut en el parany de viure exclusivament dels diners de l’Administració, però són del tot imprescindibles per tirar endavant determinats projectes. Ens hem diversificat en el nostre finançament fent accions innovadores, curioses i fins i tot alguna vegada una mica estrambòtiques. Hem fet i farem malabars, però encara que creiem en la providència darrerament sembla que té molta feina. A tall d’exemple, en el sector tenim retallades en tot l’àmbit d’inserció de joves, discapacitat o trastorn mental, Centres Especials de Treball, joves amb fracàs escolar, perceptors de rendes mínimes, persones aturades de llarga durada, majors de 45 anys… Aquest mes de juliol hem vist com, a banda de les retallades, en el nostre cas s’incorporava la nova variable d’impagament del concert del nostre Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE La Salle), a més del retard en el pagament del conveni per la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC). Si això es repeteix sovint tindrem un col·lapse que farà més greu la situació. Sentim força impotència i indefensió, i ens deixa astorats veure com altres sectors es beneficien de grans riuades de diners. La tasca de promoció i de contenció que duem a terme les entitats socials és fonamental i insubstituïble per tal que els col·lectius més vulnerables disposin d’igualtat d’oportunitats en l’accés al món del treball i no arribin a l’exclusió. De moment, en el nostre cas aquest nou escenari provocarà només alguns ajusts a la baixa d’horaris de treballadors/es, però mantenint temporalment tota la plantilla. A nivell de Tercer Sector Social i arrel de l’impagament de juliol, una part dels 100.000 treballadors/es del sector s’han quedat aquest mes sense cobrar la seva nòmina. Sortosament nosaltres, i gràcies a la bona gestió de tresoreria, hem pogut abonar sense problemes les retribucions als treballadors/es. Quin futur els podrem oferir al 29% d’adolescents i joves que pateixen fracàs escolar? Què faran els milers de nois i noies que no han obtingut l’ESO i que es quedaran sense una plaça de formació professional o ocupacional el proper mes de setembre? Tenim en perill la continuïtat de milers de places, tant de projectes d’inserció sociolaboral com de cursos ocupacionals i Programes de Qualificació Professional (PQPI). D’aquest darrer programa coneixem que han estat suprimits els set milions d’euros que s’oferien a través d’escoles concertades, fundacions i entitats socials. Les diferents federacions que ens representen (FEDAIA, ECAS, Taula del Tercer Sector Social) estan fent tota una feina de pressió, denunciant la situació davant la societat, perquè els poders públics no facin pagar la crisi només als més febles i donant a conèixer que les entitats no lucratives, que missionalment donem suport als més fràgils, ens trobem també escanyades per aconseguir els recursos necessaris per tirar endavant els programes de formació, inserció i acompanyament. En un context social amb un 52% d’atur juvenil, la supressió en alguns casos total de programes de formació i d’inserció ens aboca a recordar que estem oblidant tota una futura generació de joves a qui no estem oferint cap futur. Nosaltres ens rebel·lem contra això, però les Administracions no semblen gaire disposades a arreglar aquest greu error. Article escrit pel Jordi Jover, vicepresident de la Fundació Comtal