En què s’assemblen el centre obert i una companyia telefònica?

En un principi la Fundació només atén a gent que no superi els 35 anys, però tot i així hi ha molta gent més gran que hi arriba buscant ajuda. Tot i tenir aquesta restricció ningú marxa del Centre sense que sigui ajudat o aconsellat. Podríem pensar que no hem d’ocupar-nos d’aquestes persones, però no és així. Podríem comparar aquestes persones amb aquelles trucades incessants que rebem contínuament de les companyies telefòniques i que evitem contestar. Però això al Centre no passa, tothom té dret a rebre una resposta. És igual la feina que hi hagi o les ganes que tinguem de marxar, a la Fundació s’intenta que tothom que surt per la porta estigui atès. Perquè, a algú li agrada ser ignorat quan necessita ajuda? La trobada del Voluntariat ens va deixar grans moments i anècdotes. Entre elles aquesta que ens va explicar un dels voluntaris de la recepció del Centre Obert. Entre rialla i rialla aquesta anècdota ens va fer reflexionar sobre com és d’important la feina que fa la Fundació i la dels seus voluntaris/es. Article fet per la Sabrina Luis i l’Olga Pérez, voluntàries del departament de Comunicació i del Centre Obert.