“Marxo cap a la Fundació!”

A la trobada del dia 20 de desembre, la Mireia Ferré, responsable de Voluntariat, ens va presentar un escrit amb una història inspirada en les paraules que van sorgir de la primera reunió de voluntaris i voluntàries del curs. “Disponibilitat. Organització. Gratificant. Solidaritat. Creixement. Il·lusió. Suport. Generositat. Bon equip. Ajudar. Servei. Desenvolupament. Compromís” Aquests són els termes que expliquen el que representa per a ells i elles la tasca solidària que desenvolupen en el seu dia a dia. Ara queden dibuixats en aquest article que volem compartir amb tots i totes vosaltres. Esperem que us agradi! “Una tarda qualsevol, a una ciutat com Barcelona, la Maria i l’Adela parlen des del seu balcó sobre un veí que les té intrigades. —Has vist en Ramon? Ara diu que és voluntari! Mai he entès com algú pot invertir el seu temps en algú altre… i lo pitjor de tot és que és sense res a canvi! En Ramon que les estava escoltant des de casa seva va picar a la porta de casa d’una d’elles i amb una capsa de galetes sota el braç va dir: —Bona tarda, he sentit que parlàveu de… M’agradaria preguntar-vos una cosa! ¿Aquell personatge del qual parlàveu… il·lusionat amb canviar el dia a dia amb les seves accions… era jo? Les noies van quedar-se de pedra. — Mmmmm no, no! Nosaltres parlàvem de que s’ha de tenir molt de temps oi per ser voluntari? Disponibilitat horària i sobretot un compromís? Són paraules massa grans per nosaltres! En Ramon va quedar-se somrient i mirant-se-les va dir: —Jo només faig allò que crec que he de fer i ara mateix és ajudar, donant el meu suport a una organització d’aquí de Barcelona. —Però és que jo no tinc temps, jo sola no sé si podria— va dir l’Adela. — Amb ganes de fer coses, podràs fer allò que més vulguis. Allà on faig de voluntari som un bon equip. Hi ha persones de totes les edats i de totes les professions. És molt gratificant formar part d’un tot tan important com és la nostra societat. — Ja hi formem part! —digué la Maria —jo sóc solidària amb moltes coses! —Sí! Però jo d’una manera activa! El dia a dia m’ha ajudat a créixer i desenvolupar-me com a persona i ser conscient de la realitat que m’envolta. — Que generós! Per cert vols un cafè? — No, moltes gràcies…que marxo cap a la Fundació! — Fins aviat doncs!”.