La màgia de la música

Hi ha coses que encara em sorprenen com a persona i m’agrada descobrir que hi ha tòpics que són veritat. Considero que la música és essencial a la vida i gracies a ella vaig constatar que: amansa les feres, arriba directament al cor, i que és un llenguatge universal que no entén de races, idiomes o edats.

Eren les 15 hores d’un dimecres del mes de juliol, nerviosa i sense saber molt bé que m’esperava vaig entrar al Casal d’estiu de la Fundació Comtal per impartir un taller de hip hop com a voluntària; tenia dues hores per davant i una desena de nens/es que necessitava mantenir entretinguts i motivats.

Per mi el hip hop és molt més que música, és la meva cultura. El fet que, actualment, aquest sigui un gènere popular entre els joves em va donar l’avantatge de tenir motivats aquells nens abans de conèixer-me. Tot i que el Casal havia estat una mica conflictiu aquella setmana i la sensació de bogeria era palpable, però només vaig necessitar d’uns minuts perquè aquell grup de nens participessin en la primera part del taller que havia preparat: una mirada ràpida per la història del gènere.

Vam fer una gran rotllana, on amb un ràpid cop d’ull podies veure representat cadascun del continents, diferents colors i religions, idiomes i sexes, però a l’aula l’únic important era seguir el ritme que estàvem creant a base de cops, palmades i “heys”. Una estona més tard, alguns vam preparar una coreografia, mentre d’altres es van seure o buscaven la seva cançó preferida al cd que havia portat, però tots estàvem concentrats en una sola cosa: La música.

Durant dues hores de taller ningú es va desmadrar, ningú es va barallar, atents miraven ballar o seguien els passos de ball, i això que les condicions no ens van acompanyar: l’equip de música sonava baix, i per escoltar-lo vam haver de tancar les finestres i, per consegüent, aguantar l’horrible calor que es concentrava a l’aula.  Tot i les gotes de suor vam acabar una coreografia que només entenia un idioma: La música. 

Nietzsche va dir una vegada que sense música la vida seria un error, i Tchaikovski que sense ella hi hauria més raons per tornar-se boig; jo dic que amb música i esforç es pot fer màgia i et pots entendre amb qualsevol nen/a que et proposis. 

Article fet per l’Olga Pérez, voluntària del departament de Comunicació i del Centre Obert.