Gràcies, voluntaris, per omplir-nos de vida

Són les 20:30 h i el silenci omple l’espai després d’una jornada dolça. Fa 4 hores, però, estava ple de vida, molta vida. La jornada ha començat amb la música alegre que sona quan arriben els xavals: un comenta que a casa la mare també posa encens, uns altres parlen de l’alegria que els dóna veure un gerro ple de flors vives. La nostra intenció educativa és despertar tots els sentits per a poder connectar amb el que anem a fer… Aprendre!!! Són les 20:30 h i tot l’equip ha marxat. Tanco els ulls i em vénen les rialles, els sons i les olors… els infants entren aquí amb els seus somriures, però de vegades amb poques ganes de treballar, de fer els deures i d’estudiar… “Sempre és el mateix”, comenten… Molts d’ells expliquen que l’escola els agrada perquè estan amb els amics, però sovint amb tanta matèria es perden pel camí. Llavors és quan els més introvertits passen desapercebuts i els més extravertits comencen a jugar entre ells. Gràcies als educadors i educadores, els alumnes en pràctiques i els voluntaris i voluntàries, que cada tarda regalen les seves hores, el seu temps i comparteixen les seves pròpies estratègies, recursos i eines, podem acompanyar tots els xavals perquè s’adonin del seu procés, del que són capaços de fer. Un procés de vegades rocós, punxegut i costós que provoca frustracions tant en els xavals com en l’equip educatiu. Per això fem reunions cada tarda i compartim tots aquells moments que han estat significatius. Com entenem l’educació? Etimològicament, educar prové del mot llatí educere, “guiar”, i educare, “formar”. Nosaltres, l’equip de Tria Estudi, des d’una clau d’acompanyament, intentem que els xavals puguin assolir els esglaons que els han de permetre seguir el curs amb seguretat i plena confiança amb ells mateixos. Quan un d’ells exclama: “ja ho entès!” la nostra cara s’il·lumina. Quan un altre arriba i comenta que ha tret un excel·lent en un examen que s’havia preparat aquí, la nostra cara es torna a il·luminar! Sense l’equip de voluntaris tot això no seria possible. Per això, amb aquestes línies, els volem agrair cada dia que passen a les aules, regalant el seu temps per compartir, ajudar i acompanyar els infants, joves i adolescents. Junts aconseguim que trenquin amb les seves pors i tinguin una oportunitat de futur. La imatge que em ve al cap i que explica molt bé el que sentim és la següent: quan un nadó comença a donar les seves primeres passes sovint es cau, però té algú de confiança al seu costat que l’ajuda a aixecar-se. Aquí, en aquest espai ple de vida, d’il·lusions i també de frustracions, intentem acompanyar els infants i adolescents a caminar, a trobar el seu propi camí i els donem la mà quan cauen perquè puguin aixecar-se. De part del Centre Obert Tria, moltes gràcies a tot l’equip de voluntariat! 🙂