El gran Viatge del Hussain

El Hussain vivia a un poble enmig del camp a prop de Marraquech. Ell somiava amb una vida diferent. Per això, un bon dia, es va omplir de coratge i va decidir creuar tot el Marroc fins arribar a la frontera amb Espanya, sota d’un camió. Quan va arribar les coses no van ser com ell pensava, i va anar a parar a un centre de primera acollida de Barcelona. Al poc temps, van trobar a un parent seu, el germà del seu pare, i va marxar a viure amb ell. El van matricular en un institut de secundària i com que no entenia l’idioma ni podia seguir el ritme com la resta dels alumnes el van derivar a la UEC Comtal. Quan va arribar es va trobar amb d’altres companys de la mateixa edat però, a diferència d’ells, ell no sabia parlar ni entenia gaire el castellà, ni tampoc el català. No sabia llegir ni escriure. Li costava relacionar-se amb els iguals i amb els adults. A més era molt desconfiat i no parlava de les seves vivències ni de les seves emocions. Al principi es barallava sovint amb els companys, sobretot quan jugava a futbol on acabava fent mal als altres. Com no es podia expressar bé trencava coses en moments de ràbia o impotència, mostrant la seva frustració. Ell va començar a sentir-se fora de lloc, no somreia, mirava malament, tot el que se li deia s’ho prenia malament… L’equip educatiu en alguns moments tenia desconfiança cap a ell per la manca de relació i per la seva pròpia desconfiança cap a l’entorn. Amb suport i acompanyament, va anar canviant d’actitud. La relació amb els companys es va fer més fluida i alhora millorava la confiança amb sí mateix i amb els altres. Els mesos van anar passant  i ell aprofitava al màxim les classes. També començava a parlar dels seus sentiments i dels problemes a casa amb el seu tiet. Per ell  érem un referent en qui confiar i amb el que es relacionava des del respecte i la familiaritat. Al final de curs va arribar el moment de marxar, ja que feia 16 anys, però l’equip educatiu va lluitar perquè es quedés un any més. A l’acabar, va estudiar un Programa de Formació i Inserció especialitzat en pintura. I després un Cicle Formatiu de Grau Mig de mecànica, combinat amb una feina de cambrer a un hotel. Al final va marxar de casa del tiet a viure en un pis de joves amb suport educatiu. Ha pogut tornar després de 4 anys a visitar a la seva família al Marroc. Parla castellà i es comunica socioafectivament. Posseeix les habilitats socials necessàries per continuar millorant. Continua vinculat a la UEC Comtal i a la Fundació. Per ell encara som els seus referents. I el seu viatge continuarà  fins on ell desitgi. Escolta el testimoni del Hussain fent clic a la imatge: