Ball d’emocions

Falten deu minuts perquè comenci la primera trobada de Voluntariat del curs a la Fundació. El timbre comença a sonar i les veus dels infants i joves del Centre Obert comencen a barrejar-se amb les dels i les voluntaris/es. Seiem tots en rotllana, i algú encuriosit pregunta: “Què ens heu preparat per avui?”. Hi ha voluntaris/es que es retroben i se saluden, d’altres que observen atents/es el nou local. Entre paraules de benvinguda i alguna que altra rialla comença la reunió. M’adono que la sala és plena de persones de totes les edats. Què enriquidor! N’hi ha que mai havien fet Voluntariat i d’altres que ja són com de la casa. El que veig són tot d’ulls curiosos, expectants per començar un nou curs amb ganes. Tots/es tenen alguna cosa en comú, que fa que aquesta tarda de dijous hagin decidit venir fins al local de Sant Pere Mitjà. Però, que serà? Sovint a les entrevistes de coneixença els pregunto: “Què és allò que t’ha fet venir fins aquí avui?”. Molts/es parlen de justícia, solidaritat o de servir a la comunitat. Hi ha diverses raons per les quals una persona es decideix a fer Voluntariat. S’engega la reunió i comencem a parlar de la Fundació. Veig cares que se senten identificades i satisfetes mentre vaig parlant dels diferents projectes.  Posem data a alguns esdeveniments d’importància i informem d’algunes novetats. Finalment parlem sobre conceptes relacionats amb el Voluntariat, que extrets del debat en petits grups passen a ser raó per reflexionar sobre el fet de ser voluntari/a. Surten paraules com paciència, compromís o justícia, entre d’altres. A mesura que avança la reunió l’ambient és més distés i qui més qui menys acaba dient la seva. Finalment acabem amb un pica-pica, un moment més relaxat on acomiadem la trobada. Entre refrescos, sento l’energia i la il·lusió de les persones que creuen en el que fan. Persones amb ganes de dedicar una part del seu  temps a fer alguna cosa pels altres. En una paraula: Voluntariat. Article escrit per la Mireia Ferré, coordinadora de Voluntariat.