Apostem per l’aprenentatge-servei

Amb el Santiago, el Tito i els Victors Ochoa i Naveira, estudiants de 4rt de la ESO de La Salle Bonanova, em vaig trobar a la Sala Òmnia de la Fundació Comtal, una estona abans de que comencés una de les classes que s’havien preparat amb l’Elvira, dinamitzadora de l’espai.

La classe que estava a punt de començar, sobre el Word, estava dirigida a un grup de joves i adults amb pocs coneixements d’informàtica, per ajudar-los a millorar les seves competències en tecnologies de la informació.

Un mes abans el grup de joves de La Salle va haver de decidir, en el marc del FAIG, amb quin projecte volien col·laborar per posar en pràctica l’aprenentatge-servei, d’entre una sèrie de projectes presentats per diferents entitats socials. Els hi va cridar l’atenció el nostre, “per fer un curs sobre tecnologies de la informació”, i els hi motivava el fet de poder ensenyar, canviant el rol que exerceixen normalment a l’escola.

El repte que els hi vàrem plantejar consistia en dissenyar i impartir una taller de formació bàsica per aprendre a utilitzar l’ordinador, al llarg de 6 sessions.

La primera sorpresa se la van endur quan van veure que la formació anava adreçada a adults enlloc de nens, i que haurien d’ensenyar a persones més grans que ells. Encara que estaven una mica nerviosos, la primera sessió va anar bé, i poc a poc van anar encaixant les necessitats i la manera de fer dels alumnes i la seva.

Quan els hi vaig preguntar com valoraven l’experiència, em van comentar que “tots ens enduem alguna cosa, tant per la relació que hem establert amb els alumnes, com pel fet d’organitzar les classes, planificar-les i resoldre els mil i un imprevistos que han anat sorgint”. La veritat és que és precisament això el que ens diuen molts dels voluntaris i col·laboradors que passen per la Fundació. Venen pensant que ajudaran a algú en alguna cosa, que aportaran el seu granet de sorra, i se’n van amb la sensació de que també s’emporten molt, de vegades inclús més del que han donat.

 Santiago, Tito i Victors Ochoa i Naveira, gràcies per tot!

Ainara García, Fundació Comtal