“Al final el seu esforç ha tingut recompensa”

“Hi han anys, com a tot arreu, que te’n fas més amb les persones. Anys que es fa més vincle i que els petits gestos, les mirades, els moments compartits… fan més gran la teva tasca diària. Avui el Joaquim estava trist, portava un parell de dies que es separava del grup i que no volia parlar.  Em vaig apropar i li vaig preguntar directament. La seva tristor no era una altra que la por a l’any vinent, la tristor per veure que s’acabava una etapa amb nosaltres i per no saber com acabaria aquest curs. El vaig poder engrescar a seguir treballant, a no defallir en aquests últims moments i no perdre l’objectiu que portava seguint des del primer dia que va entrar per la porta de la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC). La passada setmana vam acabar un altre curs escolar, un any marcat per nombroses derivacions de joves, que no han trobat dins de les nostres aules el seu espai, però alguns han volgut treballar fins al final. Entre aquests casos, es trobava el Joaquim. Al final el seu esforç ha tingut recompensa. La seva espera, les burles dels companys i companyes durant tot el curs, les matèries suspeses, els controls recuperats, les seves limitacions….tot ha quedat en un segon lloc. Després de molt de temps ha pogut demostrar a molta gent que ell també pot. Encara que només sigui una petita fita en el camí: per a ell, per a la seva família i per a tot l’equip ha estat molt més.  Ha servit per demostrar-nos que s’ha de continuar fins al final, que potser l’objectiu no està gens clar, però que no s’ha de parar perquè val la pena. Ha crescut com a persona, ha trobat la forma de fer-se un lloc dins del grup i de confiar en si mateix. Ha vingut tots els dies que hem obert, amb vagues generals incloses, triomfs d’equips de futbol o l’endemà de ponts…..Per tot aquest esforç et felicitem de tot cor i et desitgem que no paris i continuïs, sempre tindràs un lloc entre nosaltres.” Educador de la UEC.