Així va començar la meva etapa de voluntària

Acabava de sortir d’una situació personal difícil que va fer canviar el meu punt de vista sobre moltes coses. No tenia cap interès a tornar a reprendre una vida estressant només vinculada a la feina. Vaig pensar que tenia una cosa de la que mai havia disposat … temps. I aquest temps em cremava a les mans. Al principi, vaig perdre’l buscant alguna activitat que m’omplís les hores, fins que vaig decidir que el millor que podria fer era donar-lo als altres i retornar així part del que jo havia tingut la sort de rebre. No us explicaré quantes “entrevistes” vaig tenir per fer de voluntària. Semblava que no podia encaixar enlloc. O no m’agradava a mi el que em proposaven o jo no els agradava a ells. Moltes vegades tenia la sensació que el meu temps, que jo creia tan valuós, no servia per a res i que ja era massa gran per fer qualsevol activitat relacionada amb les criatures. Doncs bé, tot això va canviar tan bon punt vaig arribar al Tria. Al principi crec que no sabien què fer amb mi. Jo vigilava els deures, però de vegades no m’aclaria, ja que feia molt de temps que els meus fills havien acabat l’escola i molt més que l’havia acabada jo. Després he anat adaptant-me i aquest curs tinc tres alumnes de repàs. Crec que faig una bona feina  amb ells, però estic ben segura que jo rebo moltes més lliçons dels nens que ells de mi. Tinc una bona relació amb els alumnes i gaudeixo cada dia -inclosos els dies que estan més alterats- de la seva capacitat d’aprendre i de la sensació d’influir, encara que sigui en una petita mesura, en la seva formació com a persones. Miro de preparar les classes i sempre em toca improvisar, però només aspiro a que en un futur em recordin amb una mica d’afecte per haver-los ajudat a valorar els estudis i l’esforç diari.   Mª Dolors Vanaclocha Nofre. 57 anys. Voluntària Centre Obert Tria.