Admiració

                            El dia 21 de maig es va celebrar el 20è aniversari de la Fundació Comtal. L’acte central de celebració va comptar amb la presència de diferents autoritats i experts en el món de l’educació. Va ser un acte bonic. Entranyable. Ple de petits detalls i paraules amables de totes les persones que hi van intervenir i de les que van assistir a l’acte. Molts sentiments es barrejaven al mirar enrere, per tota la feina feta. I també al mirar endavant, per tots els reptes pendents. Agraïment, valentia, constància i, fins i tot, inconsciència han estat elements clau per convertir una inquietud en un projecte de millora de la qualitat de vida de les persones més vulnerables. Una sensació que, inicialment no identificava i, després vaig entendre, què era: admiració. Admiració per aquells voluntaris que ens havien acompanyat a l’inici, quan tot era petit però ja s’atenia als infants que no tenien on anar després de l’escola i als joves que no havien vist mai un ordinador. Aquells voluntaris, 10 anys més tard, van estar també presents. Admiració per les paraules dels voluntaris actuals, que dediquen una part del seu jo a fer que el jo dels altres sigui millor. Admiració per l’equip de professionals que ho dóna tot. Que fa de la seva feina una vocació de vida i –des del cor!- treballen per donar eines als infants i joves per ser protagonistes del seu futur. Admiració per les persones que han passat pel Patronat en algun moment. La seva petjada –i el seu record- continuen sent presents en les reunions, en la feina i en la forma de fer i ser de l’entitat. Admiració per la feina incansable dels Germans de La Salle. Amb el seu acompanyament, la seva presència constant i la serenor de paraules. Admiració pels infants i joves que sí, que creuen que ells poden. Només els hi cal trobar el camí i la mà amiga que els acompanyi en els primers passos. Admiració pels col·laboradors econòmics –individuals, empreses i institucions- que fan que els projectes siguin una realitat. Cada euro invertit creix exponencialment. Admiració pels companys de Patronat, per la seva implicació i mirada constant en el futur incert. Segurs que de qui té un per què acaba trobant tots els coms. Admiració per aquelles persones tossudes que, tot i els obstacles, no han parat mai de lluitar per un projecte que vol un món millor. Admiració per tots els companys de camí que ens hem anat trobant: persones d’altres entitats, professionals i voluntaris que han passat per l’entitat, germans, amics, coneguts,… Sempre tant a prop. A tots i a cadascun de vosaltres, en nom propi i en nom del Patronat, moltes gràcies per transformar vides des de l’educació.   Irene Borràs, Patronat Fundació Comtal