"El 80% dels infants que neixen pobres continuaran sent pobres quan siguin adults.” La frase que hem citat, l’hem extreta del darrer informe de la Fundación Foessa, publicat a l’abril del 2016, i posa de manifest l’heretabilitat de la pobresa a la qual s’enfronten els infants i joves que acompanyem. És una dada molt crua, però podem combatre el que reflecteix, si aconseguim donar a cada infant i jove el suport i les eines que necessita. Només així podrà trencar el cercle d’exclusió i transformar les dificultats que viu cada dia.
“Tenía problemas con los estudios, así que mi profe me recomendó que viniera. Llevo casi la vida, viniendo... para mejorar las notas y lo que más me cuesta, repasar más... Venir al Triaestudi, aprender con los voluntarios y saber que puedo contar con ellos”.
“La meva mare diu que a la Fundació pot parlar dels seus problemes, que l’escolten i l’ajuden en tot el que poden. Sempre diu que vol que tinguem més oportunitats de les que va tenir ella”.
“Yo quería entrar en un hotel a trabajar. Vine a la Fundación y me puse a luchar por lo que quería. Porque en la vida, si no siembras, pocas cosechas puedes obtener”.
El Hussain vivia a prop de Marràqueix i somiava amb una vida diferent. Per això un dia es va omplir de coratge i va decidir travessar tot el Marroc fins a arribar a la frontera amb Espanya, i ho va fer a sota d’un camió. Quan va arribar res no va ser com ell s’ho havia imaginat, i va anar a un centre d’acollida de Barcelona. Al cap de poc van trobar un parent seu i va marxar a viure amb ell. El van matricular en un institut de secundària però com que no podia seguir el ritme el van derivar a la UEC Comtal. Li costava molt relacionar-se amb els companys i educadors. Era molt desconfiat i no parlava de les seves vivències ni emocions. Com que no es podia expressar bé trencava coses en moments de ràbia i es barallava amb els companys. Amb suport i acompanyament, va anar canviant d’actitud. La relació amb els companys es va fer més fluida i va millorar la confiança en si mateix i en els altres. Per ell ens vam convertir en un referent. En acabar, va estudiar un programa de formació i inserció especialitzat en pintura. I després un cicle formatiu de grau mitjà de mecànica, combinat amb una feina de cambrer en un hotel. Al final va marxar de casa del parent per anar a viure en un pis de joves amb suport educatiu. Continua vinculat a la UEC Comtal i a la Fundació. Per ell encara som els seus referents.
La Jerlin té 17 anys. És una noia d’Hondures que és a Catalunya des de fa cinc anys. Viu al barri barceloní de Valldaura amb la seva mare en un pis compartit amb dues persones més. Les dues estan ateses per Serveis Socials. Només va estudiar fins a 2n d’ESO, però ara està decidida a reprendre la seva formació a través del nostre curs i tenir la possibilitat d’estudiar un grau mitjà.
El Sajid és un jove d’origen pakistanès que viu a Barcelona. Quan va venir al Punt d’Informació Laboral de la Fundació perquè l’ajudéssim a trobar feina, el va atendre la Lati, com a molts altres joves. El va assessorar per fer el currículum, va resoldre els seus dubtes i el va derivar a un itinerari d’acompanyament a la inserció. Sense experiència prèvia ni cap formació especialitzada la seva inserció era difícil. Per això va començar a fer unes pràctiques. Estava tan motivat i hi posava tantes ganes, que després de les pràctiques no van dubtar a contractar-lo. Els seus responsables tenien clar que l’horari havia de ser compatible amb els estudis, perquè el Sajid té un somni. Treballar, quan sigui gran, com a enginyer. Ara, amb el que guanya, ajuda els seus pares i estalvia per poder pagar-se els estudis.
A la Fundació Comtal no només els acompanyem, orientem i formem. També els ajudem a resoldre els problemes amb què es troben a l’escola o amb la família, i a trobar feina. Els rebem amb un somriure d’orella a orella perquè vegin tot el que són capaços de fer i treballem incansablement perquè puguin reescriure el seu futur. No podem fer-ho sense el teu suport.